Massacre a la trotineta IV.

2 minutes de lecture

Per la sala ua trentea de pòst que's baralhavan lo chic de plaça que i avè, en marchar d'un pas determinat e'm postavi, darrèr cada copets qui's presentavan a jo. Suus monitors qu'èran inscriuts, luminós e pintoriats, los noms deus utilizators. Que l'ac guinhavi tots. Un après l'aute lo men estòc que's barrava suu ganhant deu dia.

Pas un que portava lo son nom. Qu'èra possible que dab la mea frenesia ne m'avisavi pas. Que decidivi d'un segond passatge. Tampòc. Que'm demorava l'aute totun, lo segond... Qu'èra lo son nom dejà ? Lo temps de me'n sosviéner los escrans que s'èran estupats amassa. Que barravi los ueilhs, los punhs sarrats.

Qué volè diser tot aquò ? Quin significacion e podí trobar a l'abséncia de lo qui èra vadut lo purmèr ? Dus còps qu'èi corrut los escrans, a còps devath las lucadas estaridas deus mens collègas qui eths e s'amanejavan enqüèra a s'i escàder. Quan de còps qu'aví mauescàder ? Aquestas darrèras dètz minutas tan determinantas qu'èran estadas maubarrejadas per vana cèrca. Alavetz ? E's poderé qu'aqueste happyface38 n'estóssi estada qu'ua IA ? Quid deu quau qu'aví desbrombat lo nom ? B'èra un rasonament absurde ! L'acès devath lo quau qu'esperavi n'èra pas pro grand tà tiéner aquesta enigma. Lo projetfun que s'èra vueitat de las soas fòrças. N'èra pas mei qu'un concept shens vita. Ua abstraccion.

Entornejada d'ua trentea de sorríder la vea deu men front que's en·hlè d'ua sang gorlutanta. Qu'esperèm lo tram qui s'anava miar per nos abitacles estèrles, nec plus ultra. Qu'arribè pigalhat de jaune a hum de ralh. On èra donc passat Joshua ? Aqueste ahuecat de trin qui s'èra enamorat d'aquesta maquina e qui l'avè abraçat de dret. Pas nada traça d'eth n'èra visible sus la veitura. Qu'avè desapareishut. Ne'm brembèi pas sonque deu son gai. Lo gai sobte, gresilhent, qui contrastèva tan estranh dab la soa attidud escura. Aquesta qu'avè trobat injuriabla. E mancava de lítium tanben ? Las pòrtas que s'obrín dab ua coïcada ridicula. Qu'emtrèm. Cadun a la soa plaça. Totas aquestas reflexions que m'avèn esbraçat.

Annotations

Versions

Ce chapitre compte 2 versions.

Vous aimez lire Cabot ?

Commentez et annotez ses textes en vous inscrivant à l'Atelier des auteurs !
Sur l'Atelier des auteurs, un auteur n'est jamais seul : vous pouvez suivre ses avancées, soutenir ses efforts et l'aider à progresser.

Inscription

En rejoignant l'Atelier des auteurs, vous acceptez nos Conditions Générales d'Utilisation.

Déjà membre de l'Atelier des auteurs ? Connexion

Inscrivez-vous pour profiter pleinement de l'Atelier des auteurs !
0