L'abraçada deu Yoshi IV

2 minutes de lecture

La mea correspondéncia qu'èra en tardança. Lo tèxte passadís qui dançava en roi sus ua de las vitras de l'acès qu'èra formau : Cincs minutas suplementàrias d'espèra. Que m'esgaudivi d'aver Amandà e los sons conselhs. Que podèvi préner aqueste imprevist deu mei bon baish qui sia , dab lo sorríder, aqueste qui ne'm quitava pas jamei. N'èra pas lo cas deu vesin. On l'avèva perdut ? Que vienó après jo e totun que guardè las distàncias. Qu'èra immobile e concentrat com peu projecte. E m'avèva sonque vist ? Aqueste escart que me'n hartava. Ua navèra anóncia que vienó d'aparéisher : dus minutas de tardança suplementàrias. L'indicator abraçada que lusiva d'un bèth vert. Braç ubèrts de cap au vesin, que'u prenoi en estòc, a esbrisar pr'atau aqueste perimètre en·hastigaire qui èra enter nos. N'avó pas nada reaccion. Ne semblava pas sonque tremir com qu'estossi frebós. Èra dolent ? Que'u sarrèi mei hòrt a l'idea tad esconjurar lo son mau. Aqueste mutisme ne podèva pas sonque estar un simptòma a la faiçon de las soas crispacions. Mes arren n'anava. La soa apatia que m'èra ua injúria. Que'u deishavi a alagar lo son còs shens resisténcia, inèrte. Lo vededer d'un beroi verd que s'èra estupat. Lo noste transpòrt ne tardaré pas a clavar aquesta geina qui s'èra mesclada enter nos. Que demoravi au ras. Dilhèu qu'anava cambiar d'agís e per cas que's dè mustra d'amistat. Qu'entenom amassa las friccions deu ralh qui entonavan l'arribada imminenta de la naveta. Qui s'anava de pos pigalhada de jauna : Quin espectacle grandós que's hasèva devant los uelhs. Tant beroi que mon amic immobile e tenó de cap ad eth un indèx gaujós :

— B'ei açí ! B'arriba !

Que tornè apitar devant los mens uelhs amistós. E podossi estar la medish persona ? Que s'amanejavan de consia de cap au bòrd a podacamas dab esclaqueradas. Qu'estom tan pressats, tan euforic com maupacients de contribuir ad aqueste projecte. Incitat per aquesta excitacion comuna, que'u demandavi lo son petit nom enter dus arríders :

— Be soi Joshua ! Joshua ! Que'm digó shens s'estanquè.

Que m'arrestavi un moment com qu'esitèssi sus l'arresponsa a balhar. Aquesta reciprocitat qui vòu que disen lo son petit nom en tornar que la solèvi balhar totun. En ua votzada que l'ac estofèi. Lo temps de's n'arríder, Joshua qu'èra dejà entrat dens ua valsa improvizada dab lo trin. N'avèvi pas arremarcat la soa pelha vermelhon ni lo son dròlle biaish qu'avèva de mudar los braç e las camas. Las pòrtas que s'obrin devath l'aubada deus travaders qui croishivin de prèissa. Qu'entrèi dens l'unica veitura. Ua votz mecanica que petejè :

— Que volèvam informar los nostes estimats usatjants qu'aquesta naveta aurà duas minutas de tardança suplementàrias suu temps previst. Que v'arremerciam de la vosta tranquillita.

Que prenói la mea plaça seren. Après tot, la mea arridolet e jo medish qu'avom vint minutas d'avança.

Annotations

Versions

Ce chapitre compte 1 versions.

Vous aimez lire Cabot ?

Commentez et annotez ses textes en vous inscrivant à l'Atelier des auteurs !
Sur l'Atelier des auteurs, un auteur n'est jamais seul : vous pouvez suivre ses avancées, soutenir ses efforts et l'aider à progresser.

Inscription

En rejoignant l'Atelier des auteurs, vous acceptez nos Conditions Générales d'Utilisation.

Déjà membre de l'Atelier des auteurs ? Connexion

Inscrivez-vous pour profiter pleinement de l'Atelier des auteurs !
0