La limbica III.

2 minutes de lecture

Lo men jaç en plastic sople, shens liçòu ni coishin, que bevèva las meas sudors hredas. Que suberdisèvi dessús a cada còp la hami e'm prenava. N'ei pas sonque bon còctel qui ne's mesclanha pas. Sus aquesta paramatalàs improvizada, transformada en arribèra, d'on apeavi, que nadavan las meas creacions merdicas. Que flotavi sus l'esquia au miei de las meas aigas treblas. Ne'm volant pas render copable, collaborar ; balhar a lor calcul, lor analisi, lo mendre fluide. Que'm cagavi dessús per conviccion. Ua contestacion Manhattan, shens cerisa ni shimarra. Qu'èri en manca. Qu'èri torrat, Tot qu'ac èra embrumat.

Qu'ac hasèva tres secaders lo batent n'avèva pas ubèrt los sons alands, dilhèu cinc. Que refusava d'enténer los mens aperets ; d'escotar las meas proposicions que'u hasèvi.

" Deisha'm passar... Anem... Que't polivi las escroas" que'u avèvi dit a mei d'un còp. Shens resulta.

La pòrta qu'èra perfeitament indiferenta. Inflexibla de cap a las meas avanças ; tintada d'un èxtra blanc que pudiva au net. Sonque la camera, fixada sus la soa tèsta, que balhèva signes de vita per la soa lenta rotacion biquotidiana.

A despieit deu son refús, qu'avèvi decidit de'm har enténer per tot los mejans possibles. Dilhèu lo mètge qu'anava tornar, aperat peu clac. Per cas véder, a truvers lo son monitòt d'especialista en tot s'esmostar la ragana sus la soa cadièra d'expèrt, los mens ensais d'art modèrne qui minavan la sala. Que m'anaré viéner tocar la man e'm díser dab lo son bonür gresilhent, aqueste qui'u descarava tostemps d'un sorríder imperturbable, que tot anaré de lis per jo. Qu'aví paur. Que hasèvi córrer l'espèr de'u tornar véder dab aqueste burèu, ne demoravi pas sonque eth, aus quates cantons de la mea cellula. N'èra pas pesuc e volava plan devath las meas projeccions. En rebombir, pr'ací pr'aquí, dab per unic brut los mens encoratjaments arridents e quauquas deu mens aires los meis gaujós.

L'esfòrç, a pos, qu'èra estat peniu. La mea cibla, immobila, estomagada, ne m'avèva pas sonque opausat ua passivitat pertocanta. Indemna, Davant jo, qu'èra tant granosa com que podèva estar ua taula en vienent de descobrir la soa invulnerabilitat. Que premèvi las tempes dab las paumas, en m'esplorassar. Perqué ne's copava pas ? Qu'èra com n'aurí pas hèit arren. Ua votz flaca que sortiva de la bafle encastrada au plafon :

— Que v'ac pregam d'optimizar la vòsta gestion de las vòstas emocions. Que v'avèm hornits, entad aquò, l'estabilizator qui v'èra estat prescrivut. De mei, tà v'ajudar per la vòsta remission, que vam dinc après la fin d'aqueste messatge, difusar sons de bòl tibetan. Un extrèit, qui gresilheva sons de hautas montanhas, que trencava la declaracion en dus :

— Que'v tienem per brembar tota har inapriopriada de cap au còde de bona seguida que perlongarà lo vòste tractament. Bona jornada.

Optimizar la mea gestion de las emocions... Per qui'm prenevan ? Un DRU ? E devèvi donc dar lo sac a totas las ressorças umanas inutilas, pesugas, qui miaçavan la mea eficacitat ? O que'n deví guardar quauquas uas en resèrvas ? Entà arríder e plorar sus comanda ? Liurament immediat guarantit. Qu'èra absurde. Qu'aví avalar ua de las gelulas deishadas peu bon mètge. Jasut suu men jaç en plastic sople qu'esperàvi la normalitat que s'amuisha.

Annotations

Versions

Ce chapitre compte 3 versions.

Vous aimez lire Cabot ?

Commentez et annotez ses textes en vous inscrivant à l'Atelier des auteurs !
Sur l'Atelier des auteurs, un auteur n'est jamais seul : vous pouvez suivre ses avancées, soutenir ses efforts et l'aider à progresser.

Inscription

En rejoignant l'Atelier des auteurs, vous acceptez nos Conditions Générales d'Utilisation.

Déjà membre de l'Atelier des auteurs ? Connexion

Inscrivez-vous pour profiter pleinement de l'Atelier des auteurs !
0